Desembre, mes de festes

Un any més el fred torna amb nosaltres i això vol dir que comença a fer olor de torrons, neules, galets i de totes aquestes tradicions que guarda l’últim mes de l’any. El desembre sempre s’ha caracteritzat per ser un mes ple de gatzara. Tanmateix, tot i que algunes d’aquestes celebracions pràcticament ja han passat a formar part d’una cultura; d’altres tradicions, abans molt nostrades, i de les quals avui vull escriure, ja formen part dels nostres records. 

El meu primer record va per a la festa que inicia el mes, el primer de desembre amb Sant Eloi, patró del sector de la metal·lúrgia, molt comú a la nostra comarca. El dia acostumava a començar amb una missa i a continuació s’esdevenien actes festius com dinars, balls, concerts de sardanes, cinema… De fet, dies abans les empreses ja oferien entrades als treballadors per tal de gaudir dels actes previstos de forma gratuïta. Això no obstant, una de les activitats més peculiars era el concurs d’oficis. D’aquesta manera, cada empresa podia presentar al concurs algun candidat de les següents disciplines com un torner, un fresador, un ajustador i un forjador. A continuació, se’ls donava un dibuix, el qual havien de reproduir, cadascú des de la seva tècnica, i finalment al Teatre Comtal s’entregaven els premis dels tres guanyadors al dibuix més fidel. 

El següent dels meus records va per la festa dels sastres i les modistes, celebrada el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Antigament, en aquesta diada, també anomenada ‘de les modistetes’, ja que normalment hi havia moltes noies joves que anaven a aprendre a cosir, era festa grossa als cosidors de les nostres contrades.  En aquest dia, no es permetia agafar cap fil ni agulla, sinó que era un dia en què els cosidors estaven de celebració. S’acostumava a anar a missa i tothom lluïa els vestits que elles mateixes havien estat fent. 

Un dels altres records que aquestes dates em remeten és l’esperada trucada a la porta de casa del carter, l’escombriaire, el bomber, el sereno… i és que en aquests dies tots aquests il·lustres personatges acostumaven a passar casa per casa per a oferir la seva felicitació nadalenca des de primera mà. Normalment un cop rebuda la postal s’acostumava a retornar les bones festes tot oferint-li una propina.

Ja veieu doncs que el mes de desembre, tot i que encara conserva la seva màgia, amaga una gran quantitat d’antigues celebracions que de segur ens van fer viure moments inoblidables.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*