Rosalia i Negrita

Avui us parlaré de la Rosalia, una dona valenta i treballadora que avui dia ja té 88 anys, però que guarda amb molta nostàlgia la seva joventut, època de la qual avui ens comparteix un record molt estimat.

La historia que us explico data dels anys cinquanta del segle passat. En aquell temps la Rosalia freqüentava el mercat setmanal de Ripoll, al qual anava cada quinzena carregada d’aviram, ous, formatge de cabra i també d’uns petits feixos d’estelles de teia, destinades a encendre els focs o estufes de llenya, que tanta falta feien en aquells temps.

El camí que havia de recórrer fins a Ripoll no era pas un camí planer, ans al contrari, ja que a més a més havia de creuar set vegades la riera. Per arribar-hi, la nostra protagonista havia de matinar ben d’hora, abans que cantés el gall, i havia de passar per diferents indrets. Sortia des de casa seva, la masia de la Llena d’Alpens cap al Puigempí, tot passant pel Coll Tallat, baixant cap a la Ferreria i travessant la carretera de les Lloses, cap al Cremat fins arribar a la comtal vila de Ripoll, on ja l’esperaven amb candeletes els vilatans per comprar-li tots els seus productes, que moltes vegades ja li encarregaven pel següent viatge.

Tres hores d’anada i tres més de volta amb la Negrita, la seva companya indispensable. La Negrita, valenta i forçuda, creuava pel bell mig de la riera mentre que la Rosalia, no menys valenta que l’euga, ho feia per les passarel·les. Un cop allà, deixava la Negrita a la carretera de Barcelona, a una quadra de cal Tello, on pogués descansar i assedegar-se del viatge a canvi de dues pessetes de l’època. Mentre la Negrita descansava, la Rosalia es gastava alguns dels dinerons que s’havia guanyat comprant productes bàsics que li oferia la capital. Quan ja s’ho havia venut tot, la tornada la feia a trot de la Negrita. Durant el camí de tornada sovint es creuaven amb d’altres mercaders i gent que venia de mercat de diferents indrets pròxims.

La Negrita i la Rosalia van recórrer moltes vegades aquest camí, tot gaudint cada vegada dels paratges tant magnífics i pintorescos que ens ofereix la convergència entre les dues comarques.

Ja ho diuen que com al Ripollès i al Lluçanès no hi ha res!!

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*