Petrae ad ripas: homenatge a Ribes de Freser

Em desperto un matí a Ribes i observo la natura que s’amaga a la vall. Sempre he pensat que els pobles que tenen riu guanyen en bellesa. I en aquesta comarca gironina sembla que no tenir-ne és l’excepció. Dominats pel Rivus populorum com a capital de comarca, molts dels municipis d’aquest indret neixen a les ribes d’un riu, afluent o rierol. El Ter, el Freser, el Rigard, el Segadell, el Núria, riera de Beget…són els principals cursos fluvials que neixen dels Pirineus. 

Roques prop de les riberes del Freser. L’origen etimològic d’aquest petit municipi de Ripollès sembla que descriu perfectament la situació geogràfica on es troba. Enclotat entre les roques que formen la vall i estès a banda i banda del Freser. Almenys aquest és l’origen que proposà el religiós jesuïta Sebastià Bartina, qui en paraules seves considera que prou coneguda és la bella població pirinenca perquè n’hagi de fer una descripció.

És el mateix Bartina qui dona també una possible explicació a l’origen del nom del riu que dona la famosa aigua embotellada del poble. Freser seria una derivació del mot fres, que és l’indret del riu on les truites van a pondre. Es diu a més a la comarca que una bona truita ha de ser fresera

Penso que soc un biòleg de pa sucat amb oli perquè mai havia sentit això de fres, i tampoc coneixia que al Freser s’hi troba una reserva genètica de truites – és a dir, que es tracta d’una conca tancada on la població de truites és autòctona-, fet que descobreixo en una excursió cap a la capçalera del riu pels cartells que hi ha posat la Generalitat. Però sempre em defenso davant dels amics dient que soc més de plantes, i etzibo tot d’una el nom científic d’una tora blava que neix vora el llit fluvial per curar-me en salut.

Penso que així el Dr. Vigo i Bonada, botànic de la Universitat de Barcelona i nat al poble de Ribes, estaria orgullós de les noves fornades de biòlegs que sortim de l’edifici Margalef de la Diagonal. Vigo no és l’única gran personalitat de la qual n’ha d’estar joiosa el petit poblet. Eudald Carbonell, el mediàtic prehistoriador de TV3, o d’altres noms com Llàtzer Escarceller, Joan Triadú i Font i Pere Pujol i Tubau, són tots fruit de les aigües del Freser.

I és que on hi ha riu, hi ha vida. I font d’inspiració per als poetes, com Verdaguer, que en el seu poema Lo Ter i lo Freser ens fa brollar els següents versos:

A l’altra banda de la serra brolla,
com peresós corser
que entre les herbes sa carrera amolla,
l’ajogassat Freser.

Espero que una remullada al Freser em faci veure-hi tan clar com el poeta.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*