Per Vallfogona: per Plafalgars a Santa Magdalena de Cambrils

L’excursió que us proposem ens porta a resseguir el límit del sud-est de la comarca, tocant la Garrotxa per Riudaura i Osona per Vidrà. Des de les pastures de Plafalgars hi ha unes vistes excepcionals del Pirineu i a les valls de la Garrotxa. 

El recorregut surt i arriba a Vallfogona i volta els quinze quilòmetres que es poden fer en poc més de quatre hores. Tot i passar de 940 m a 1547 m la pujada es va fent de mica en mica. La baixada sí que té un parell de trams forts. Tot el recorregut està marcat com a PR (marques blanques i grogues).

Sortim de la plaça de la Salut pel camí ral, direcció Riudaura per Coll de Canes (pal d’Itinerànnia R4). Es passa pel costat del Comunidor, un antic porxo des d’on es beneïa el terme i es conjurava contra les tempestes. 

El comunidor o conjurador

Es puja entre les cases de can Giralt i la Rectoria Vella i es gira a la dreta tot entrant a la N-260A fins al primer trencant també a la dreta, on seguim per carretera de terra uns cent metres direcció l’Om. Creuem un fil del bestiar i fem una antiga carretera, molt herbada, que segueix per unes pastures per sota la carretera. Just a tocar un gran roure enfilem a la carretera de nou per passar el collet de can Manxa i baixar per la pista formigonada. Un cop creuat un rec, la deixem per seguir per la pista de terra que, per sota un mur de pedra de la N-260 ens porta fins, de nou, a un tram formigonat. El seguim, tot passant pel costat de ca l’Esperó i enfilem fins al Pedreguet on hi ha una arqueta de la xarxa d’aigua. Aquí deixem els camins emportlanats. Seguim la carretera de terra que passa per sobre de la casa del Plans i continua, planera, per l’antic camí ramader, avui feixes de pastura fins a la casa del Pinós que avui té una  agrobotiga on venen vedella ecològica criada a la finca i embotits. Agafem la carretera formigonada planera que travessa el rec. Pocs metres després la deixem per enfilar lleugerament l’esquerra, un camí herbat que es va convertint en corriol fins arribar a la N-260 al rec Fosc i que uns tres-cents metres amunt ens porta al Coll de Canes.

Aquí trobem el pal d’Itinerànnia G14 i enfilem direcció Vidrà per la pastura tot seguint una pista fins entrar a la fageda i travessar una cleda de fusta a la carena. El camí segueix a la nostra esquerra tot passant per sota la torre de la MAT. A la nostra dreta anem veient la serra de Santa Magdalena, la nostra destinació. Entrem en un tram de boixos i falgueres dins de la fageda, tot resseguint la carena que també és el límit de terme entre Vallfogona i Riudaura. Hi ha algun cim que enfilem però de poca dificultat. Passat un quilòmetre sortim al Collet de la Verdura on tenim àmplies vistes cap a la Garrotxa amb el Puigsacalm al fons. Si el dia és molt clar al fons a l’esquerra s’endevina el mar. Seguim per un ròssec que enfila i surt a uns prats des d’on ja es veient amb amplitud el Pirineu. Som ja a les pastures de Plafalgars. 

Les pastures de Plafalgars

El camí avança fins arribar, passat un quilòmetre, al filat. Sense travessar-lo anem pujant fins a la collada de Fra Anton on hi ha una bassa per abeurar el bestiar i es veu molt bé Pla Traver i el Puigsacalm. Pugem per la pista forestal uns 350 metres fins al Pla dels Comtes. Allà enfilem per un corriol que ens porta fins al collet del Bosc on hi ha el pal d’Itinerànnia R13, una pista forestal i la torre de la MAT. Hi passem per sota i pugem per la zona escarpada, uns dos-cents metres. Llavors ja trobem, en mig dels faigs, l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils, on el primer diumenge d’agost s’hi celebra un aplec.

Santa Magdalena de Cambrils

Davant de la porta de l’ermita hi ha el pal d’Itinerànnia R12. Per la tornada, passem just per sota de la pista forestal per un corriol que baixa amb molta pendent entre la fageda fins arribar, uns sis-cents metres avall, a una pista forestal. La seguim fent el revolt i, tot seguit, marxem pel corriol que surt a la nostra dreta, de nou entre el bosc de faigs, boixos i alguns pins. Sortim de nou a una pista que prenem a la nostra esquerra. Quan som sota una roca balmada, coneguda com el forat del Gall, continuem la pista a la dreta, uns dos-cents metres més. Prenem, l’esquerra de nou corriol que baixa entre el bosc, travessa una nova pista i continua fins a la pista, ja al Pla de Puigvassall, una zona ampla de pastura. 

Seguim la carretera, lleugerament a l’esquerra, fins a la casa de Puigvassall, on fan i venen tot tipus de formatges de la llet de les ovelles del seu ramat. Passada la casa el corriol segueix planer per les feixes fins entrar al bosc de pins per on, baixem per un camí estret amb forta pendent fins a trobar les tanques de les parcel·les del càmping de la Bauma. Passada la bassa contra incendis del càmping, el corriol acaba a la carretera formigonada a tocar dels aparcaments. Continuem la carretera a la dreta anant resseguint el torrent de la Bauma fins a la font del Burros. Allà, a l’esquerra, creuem l’aigua per un pont amb baranes i passat un camp tornem a tocar el rec. Passem pel costat d’una barraca de pedra seca, la d’en Mònic i arribem a la gorga del Frare. El camí s’allunya de curs fluvial i entra en un pista de terra ampla fins a les envistes del poble, on a la dreta prenem el corriol que baixa fins a la casa de Ciutadia. El sender continua fins a la riera de Vallfogona que travessem per unes passeres i de seguida, trobem al passallís del Trull. La carretera, a la dreta, puja al poble per la zona esportiva i el cementiri i arriba a la sortida, la plaça de la Salut.

Plafalgars amb els Pirineus de fons

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*