Apis mellifera

Era Sant Ponç, i en alguns racons de la ciutat comtal hi afloraven les paradetes d’herbes remeieres i pots de mel de tota mena. Patró dels herbolaris i apicultors, aquest sant té una fira en honor seu que se celebra tradicionalment des de l’edat mitjana, i és difícil que els vianants, encuriosits, no s’hi apropin i caiguin en la temptació de comprar alguna cosa. Va ser així com un onze de maig la meva mare em va obsequiar amb un pot de mel amb un tros de bresca a l’interior.

L’estructura de la bresca, formada per dues cares d’hexàgons perfectament simètriques em tenia fascinat. «¿Com s’ho fan les abelles per construir aquesta sofisticada estructura?», pensava i segueixo pensant. A casa hi tenia també un llibre per a infants titulat L’abella de la mel. Allà s’hi explicava com de complexa és la societat en aquesta espècie d’himenòpters. Un gran matriarcat presidit per una reina que té als seus peus —o en aquest cas a les seves potes— fins a 80.000 obreres.

Cal recórrer a la genètica per tal de comprendre millor l’organització d’aquesta societat d’insectes voladors. I és que és el nombre de cromosomes —estructures en què s’agrupa el material genètic en els organismes— el que determina el sexe dels individus. De manera que els mascles —coneguts com a abellots— tenen la meitat de la dotació cromosòmica que tenen les femelles. Concretament, els mascles tenen 16 cromosomes i les femelles en tenen 32. Això és així perquè els mascles es desenvolupen a partir d’òvuls no fecundats —cas que es coneix a la natura com a partenogènesi— i tenen l’única funció de fecundar la reina.

I ara us demanareu, ¿què distingeix la reina de la resta de femelles obreres? I el misteri es resol en un senyal químic en forma de perfum que desprèn la reina, una feromona que inhibeix el desenvolupament dels ovaris de les obreres. Així, la reina és l’única de l’eixam capaç de reproduir-se. I si amb aquest superpoder no n’hi ha prou, la reina a més posseeix la capacitat de decidir si vol tenir mascles o femelles. Això ho aconsegueix perquè emmagatzema els espermatozoides durant els diversos aparellaments que té i pot tenir mascles a partir d’ous sense fecundar o fecundar-los i que en surtin femelles. No sé si un bon amic meu, que és politòleg, ho definiria com una monarquia absoluta. 

¡Llarga vida a la reina! ¿Però i si mor què? Quan aquesta mor o bé si la colònia creix tant que l’efecte inhibidor de la feromona es dissipa, les obreres comencen a subministrar a les larves un aliment especial que fa que esdevinguin successores de nous reialmes. És la gelea reial. Es tracta d’una substància de gran riquesa nutritiva que és segregada per les glàndules faríngies de les abelles durant una etapa de la seva vida. I per si això fos poc, actua de forma relativa com a elixir de l’eterna joventut, ja que permet que la reina visqui quatre anys, en comparació a la resta d’abelles que viuen uns 42 dies. No és d’estranyar que es vengui a preu d’or a les farmàcies. ¿Qui no voldria ser una reina d’abella?

Si la gelea reial és la joia de la corona, el pròpolis és el ciment que empren les abelles per construir la seva fortalesa. Aquest és una substància resinosa que aquests insectes obtenen de les gemmes de certs arbres. Finalment, dins d’aquest reguitzell de paraules del món de l’apicultura ens hi falta la més dolça. Jo soc molt de mel. Penso que és un luxe poder consumir una substància elaborada per les abelles a partir del nèctar de les flors. [Necessito prendre’n una cullerada].

Us deixaria amb la mel a la boca si acabés aquí la història. Us proposo que, si sou dels meus, us poseu una cullerada d’aquest fluid a la boca perquè se us faci menys feixuga la lectura. Us en donaré tres motius. En primer lloc, la mel té propietats antimicrobianes i antisèptiques. En segon lloc, aquest producte conté glucosa, que es necessària perquè el cervell pugui seguir aquest article. I el tercer ve a continuació. Però abans deixeu-me recordar que no s’ha de donar mai mel als infants més petits d’un any, ja que aquesta té el perill de tenir endòspores del bacteri que causa el botulisme intestinal en nadons, i que en pot provocar la mort!

Darrere d’una cullerada de mel s’hi amaguen milers d’anys d’evolució conjunta entre plantes i abelles. Les plantes de flors vistoses i olors atractives s’han especialitzat per ser pol·linitzades per insectes i altres animals, dels quals les abelles en representen una part crucial. Un clar exemple en són les orquídies del gènere Ophrys, que adopten la forma d’abella femella per enganyar els abellots. Però en total es calcula que hi ha unes 170.000 espècies vegetals que necessiten les abelles per ser pol·linitzades.

Sabent això, no cal reflexionar massa per entendre a què ens exposem si es dona un declivi en la població d’aquests insectes. I el fet és que les poblacions d’abelles perillen arreu. La síndrome del despoblament dels ruscos ja és aquí. I entre les possibles causes, el canvi climàtic i l’ús de pesticides. 

Per tots aquests motius, el passat 20 de maig es va celebrar el Dia Mundial de les Abelles. Essent pa i mel hem vist com quatre dies més tard Greta Thunberg, una jove sueca que amb només quinze anys va fer un discurs davant els polítics de tots els llocs del planeta, mobilitzava de nou gent d’arreu per plantar cara a la ineptitud dels polítics davant del canvi climàtic. 

La Generalitat s’ha sumat a la crida i ja ha declarat aquest mateix mes l’emergència climàtica i ambiental. Tan sols espero que aquest cop no sigui simbòlica. Perquè ens afrontem a un etern exili forçat fora del planeta Terra si no hi posem remei aviat. I volem que tothom pugui tornar a casa seva. Sempre.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*