De Bianya a Riudaura per la Serrota

L’excursió que proposem, d’uns deu quilòmetres, salta de la vall de Bianya fins a la vall de Riudaura, dins de la comarca de Garrotxa. Els primers quatre quilòmetres són planers i després enfilem un desnivell de prop de quatre-cents metres per l’obaga per a baixar-los des de la Serrota a Riudaura per una zona molt assolellada. Es fa bé amb poc més de tres hores. En tot el camí trobem marques grogues d’Itinerànnia.

Sortim de la carretera N-260 a l’alçada del restaurant Ca l’Enric, al veïnat de can Palanca. Creuem la carretera agafant el ramal on hi ha la parada del cotxe de línia que travessa per un petit pont sobre la riera de Farró. Entrem a la carretera enquitranada i seguim l’indicador cap a la ruta de les Pairalies i cultius i Sant Martí de Solamal. Caminem entre camps i el Molí de Pladeveia, a la dreta, i una roureda, a l’esquerra. Passat un quilòmetre hi ha una cruïlla de camins al costat de la riera de Farró. Ens desviem un moment fins a l’ermita de Sant Martí Solamal, tot creuant la riera per les pedres del costat del gual inundat i seguint uns indicadors de ferro. Pugem unes escales fins al cim del turó on hi ha l’ermita envoltada del cementiri i vàries edificacions.

Tornem a la cruïlla i deixem a la nostra esquerra la carretera que puja a Sant Pere Despuig. Continuem per la carretera central de terra. Just creuar de nou la riera, agafem, a mà esquerra, un corriol que ressegueix el curs de l’aigua i varis prats tancats per filats de la gran granja de la Muntada. Quan som davant un pal de formigó de la línia elèctrica s’endevina una carretera de tractor que va travessant els camps fins a ficar-nos en un bosquet de ribera amb plataners. Entrem en un carretera més fresada i tirem a la nostra esquerra, travessant de nou la riera fins arribar a un encreuament on hi ha el pal d’Itinerànnia V88 Planaguem. Seguim la carretera central direcció can Solà i el Molí d’en Solà. La carretera va entre uns prats amb bestiar i la riera, amb una bassa arran de carretera. Quan entrem en el bosc, de seguida, a l’esquerra surt una pista de terra on hi ha el pal d’Itinerànnia G170 Molí d’en Solà. Pugem aquesta carretera en direcció a Riudaura. Durant pràcticament quatre quilòmetres hi ha fort pendent tot i fer ziga-zagues. Combina sobretot bosc d’alzines però també alguns claps amb faigs. Precisament quan ja som força enlaire veiem a la nostra dreta, sobre uns quintans de pastura, les edificacions arreglades de la casa de l’Espunya. I per una fageda de bons exemplars arribem a la N260a a l’alçada de la casa de la Serrota, on s’acaba la pujada. 

Falten, encara no, dos quilòmetres de baixada fins al poble de Riudaura. Un cop travessada la carretera el camí transcorre entre les dues cases de la Serrota i ja veiem una esplèndida panoràmica de la fèrtil vall de Riudaura. Passada una petita font, el camí marcat entra en el bosc d’alzina i es torna un corriol que baixa dret i ràpid tot travessant un parell de pistes. Sortim als quintans de la masia de la Caseta que està restaurada però no habitada. Allà ja seguim la carretera de terra que passa per la finca, amb vaques parturant, fins arribar a la carretera formigonada que ve de Can Muntanya. La seguim en direcció al poble, tot travessant el rec de la Caseta i passant per sota de les cases de can Sabater i el Quintà. A uns cinc-cents metres, seguint la carretera, entrem per una zona d’horts i cases al carrer de la Rutlla i al nucli de Riudaura.

Riudaura des de la Casota

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*